Descripción

El Concili Vaticà II (1962-65), en la seva Constitució Dogmàtica Lumen Gentium, al número 29, va restaurar el diaconat com un grau de la jerarquia, independent i permanent, i va obrir la possibilitat que aquest diaconat també pogués ser conferit a homes casats dÆedat madura. Aquesta renovació, en fer-se realitat a lÆEsglésia, ha plantejat una sèrie de qüestions teòriques i pràctiques; una dÆelles és la identitat de lÆesposa del diaca i el seu paper a lÆEsglésia. Aquest llibre tracta aquesta qüestió, amb la reflexió teològica i lÆexperiència familiar i eclesial, pròpia i dÆaltres. LÆesposa del diaca, com a dona cristiana i com a esposa dÆun diaca permanent, ha donat el seu consentiment, absolutament necessari perquè el seu marit sigui ordenat, i lÆacompanya, amb amor, esperit de pregària i de servei, en el seu camí cap a lÆordenació diaconal i en el seu ministeri diaconal; en conseqüència, té una identitat, formació i funció específiques a lÆEsglésia; viu una experiència eclesial i una espiritualitat pròpia.